Sección: local
Fecha: 28/12/08
URL: http://www.elmundo.es/papel/2008/12/28/catalunya/2568404.html
Pagerank: 9 sobre 10
Ranking Alexa: 406
Links a este site: 37,068
 

Els europarlamentaris s ' han pronunciat contra la directiva del Consell de Ministres de Treball de la Unió Europea (UE), que proposava en segona lectura (ja va ser rebutjada fa tres anys) aprovar l ' ampliació de la setmana laboral fins a 65 hores.

El fet que el Consell de Ministres de Treball de la UE es plantegés la possibilitat d ' arribar a allargar la jornada laboral fins a les 65 hores ha estat una provocació que cal emmarcar dins la lògica de l ' actual model d ' UE, que busca retallar i limitar els drets de la gent treballadora.

El resultat de la votació al Parlament Europeu és políticament molt important. Primer, perquè es para un contingut molt perillós.Un triomf contra aquesta pretensió que, de sortir endavant, hagués suposat un retrocés històric en la regulació laboral i les conquestes guanyades pel moviment obrer i la lluita sindical en els darrers segles. Amb aquesta gravíssima directiva, es pretenia avançar més en la desregulació, tal i com volen els poderosos, cosa que permetria treballar més enllà de les 48 hores actuals (40 a Espanya), i fins a les 65 o més. La regressió està en comptabilitzar còmputs de càlcul a 12 mesos en lloc de setmanals. I en la instauració definitiva i legal de la figura de l ' opt out, nom que es dóna a la possibilitat d ' autosubcontratacció a nivells d ' esclavisme, directament patró-treballador i al marge de qualsevol regulació o conveni. Això que ens hagués retornat al segle XIX ha estat, a la fi, una demostració de la perversió intrínseca d ' una directiva ultra-neoliberal, que anava en sentit estrictament oposat als drets de les treballadores i els treballadors europeus, com són: la regulació laboral, la salut al treball, el benestar social o l ' apropament a la reducció de jornada cap a les 35 hores, com proposem EUiA.

D ' altra banda, s ' ha posat en evidència que molts eurodiputats han votat en contra dels seus respectius governs i de les posicions dels seus grups polítics europeus. Una evidència parlamentària, aquest cop, que mostra a les clares que els actuals responsables governamentals d ' aquest model d ' UE estan lluny del sentir de persones i sindicats.

El resultat de la votació al Parlament Europeu també és socialment molt important. Les organitzacions sindicals europees han practicat la unitat i la mobilització per a contribuir a aturar aquesta agressió. Aquest és el camí per a continuar defensant els drets dels treballadors i treballadores europeus, en temps de crisi del capitalisme, i avançar cap a una Europa social. Una Europa dels drets de les persones i dels pobles. Una Europa que s ' uneixi de debò en base als drets laborals i socials, els serveis públics, l ' estat del benestar, la pau, el medi ambient... I no només amb l ' euro, l ' atur, la precarietat, les privatitzacions, els diners a la banca, etc.

Socialment cal destacar també com, en aquesta ocasió, s ' han sumat interessos contradictoris que han contribuït a aturar la directiva.Han estat els poderosos lobbys de la medicina i els professionals de la salut o d ' emergències vàries, els qui han pressionat amb tota energia i eficàcia als seus representants polítics. Les agressions que recollia el text en el sentit del temps de guàrdies mèdiques de fins a 75 hores, la desaparició d ' obligació del temps de descans compensatori post servei, o la consideració com a temps no treballat d ' aquell que tot i ser present al lloc de feina no fos d ' activitat assistencial, eren de tal impacte i repercussió sobre l ' actuació dels metges i personal d ' emergència que realment ens abocaven a un escenari d ' alt risc en qualitat i seguretat per als usuaris. A més, evidentment, de resultar insuportables per als treballadors i professionals del sector.

Ara la situació és de respir momentani, doncs s ' entra en una fase de tramitació que permet, durant 90 dies, un període de conciliació entre Parlament i Consell. Si passat aquest termini no hi ha acord, el text decaurà. Ara cal garantir que, en efecte, a la fi d ' aquest primer trimestre de 2009 (amb presidència de torn txeca) la directiva del temps d ' explotació es desintegri en la fosca nit de la història europea neoliberal.

Però cal continuar estant vigilants. En aquest model de construcció europea no es pot baixar la guàrdia, doncs els poderosos tornaran a carregar contra els drets dels treballadors, els drets socials i democràtics de la ciutadania europea. Aquesta victòria parlamentària i social il·lustra amb claredat la necessitat i la utilitat d ' articular i coordinar les alternatives i les lluites per l ' altra Europa, la dels pobles, els drets i la ciutadania.

La lluita continua, després dels no constitucionals a França i a Holanda, i del no a Irlanda al neoliberal Tractat de Lisboa, que ara volen forçar a tornar a votar per capgirar la voluntat del poble irlandès. La properes eleccions europees, al juny de 2009, seran una excel·lent ocasió per a fer avançar l ' Europa de la pau, la democràcia, els drets humans i democràtics, els drets socials i econòmics, els servis públics, la sostenibilitat i la solidaritat.

Jordi Miralles és coordinador general d ' EUiA i diputat


Cerrar Ventana